El silenci de la nit aguditza els sentits, un parell d'espelmes meditades, abans d'encendre-les sempre demano desitjos positius que il·luminen l'habitació, el silenciós Clar de Lluna del mestre classic Debussy transforma el silenci. Un ventall de sensacions tinc a la mà, em vento la cara amb energia, vent fresc d'infinitat de possibilitats... Em sento com la núvia del quadre de Frida Kalho que es diu "La núvia espantada al veure la vida oberta"
He sigut testimoni del deliciós silenci nocturn ,al preciós i privil.legiat balcó aquests dies... pau acompassada només per les ones del mar trencant a les roques...mmm fa 24 hores i ja es troba a faltar el teu paisatge coster.
ResponEliminaUn desig i espelma per l'amistat!
I perquè escriguis més posts, que ja es troben a faltar!! Petonassos!!
Gracies Ju!
ResponEliminaPer l'espelma i les paraules d'anim que estimulen l'escritura al posts (quina paraula mes extranya.."posts"..?
Una forta abraçada!